One comment

  1. Abans de sortir al carrer va passar els dits pels ferros del reixat. Els ferros dels reixats -va pensar- deixen frescor a les puntes dels dits. Va tornar a sentir el crit mig ofegat d’una sirena i es va tapar les orelles amb les mans. “Fill…, casa…, jardins amb nits d’estiu… Com enyoraria els petons fets amb tota l’ànima i com trobaria a faltar una veu que en les hores fosques li digués: estimada. Les llàgrimes li queien galtes avall. Havia de ser valenta.

    [fragment – Aloma]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s